Objectiu

Avaluar les variables que influeixen en l’ocupació de caixes de ratpenats en boscs periurbans. 

Mètodes bàsics

Àrea d’Estudi:  Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona (5 parcs)

Durant 8 anys (2004-2012) es van fer 1.659 inspeccions d’unes 200 caixes refugi de ratpenats (agrupades en 40 estacions de 3-5 caixes) que formen part del seguiment QuiroCaixes https://caixes.ratpenats.org/. Les revisions van tenir lloc durant l’època estival i tardoral. En cada inspecció es van comptabilitzar el nombre d’individus i espècies de ratpenats que ocupaven les caixes.

Per avaluar el possible efecte del tipus de paisatge en l’ocupació de les caixes es van analitzar els tipus d’hàbitats de l’entorn de les caixes, que finalment es van agrupar en 3 categories: forestals, prats i cultius i urbans. Les espècies de ratpenats es van agrupar en forestals (per exemple, Nyctalus leisleri) i fissurícoles (per exemple tots les del gènere Pipistrellus) segons els seus requeriments principals de refugi.

Les anàlisis d’hàbitat es van restringir a una àrea de 5 km de buffer a l’entorn de cada estació (40). El percentatge de cada categoria d’hàbitat a l’entorn de les estacions de caixa va ser considerat com una variable predictible en els models d’anàlisis. Per altra banda la diversitat d’hàbitats i la distància de les caixes a la zona urbana van ser utilitzades en els anàlisis per tal d’esbrinar si la composició de l’hàbitat a l’entorn de les caixes tenia algun efecte en el seu grau d’ocupació.

Resultats principals

• El 15% de les caixes van presentar ratpenats durant les inspeccions i el 47% de les estacions de caixes havien presentat ratpenats alguna vegada.
• En el 94%  dels casos les caixes estaven ocupades per animals solitaris. El 6% dels casos restants es van ocupar per parelles, colònies de reproducció o harems (de màxim 50 animals).
• Durant el seguiment es van identificar 3 espècies, el 10% de les espècies presents a Catalunya: pipistrel·la nana (Pipistrellus pygmaeus), pipistrel·la de vores clares (P. kuhlii) i nòctul petit (Nyctalus leisleri).
• La distància a zones urbanes fou una variable predictora significativa a l’hora d’explicar l’ocupació de les caixes per espècies forestals: a més distància de les caixes a les zones urbanes, més ocupació per quiròpters.
• Les caixes envoltades d’hàbitats dominats per bosc van ser significativament més ocupades, especialment per ratpenats forestals. De totes maneres, aquestes espècies mostraren clarament menys ocupació de caixes en ambients més urbans.

Conclusions

La col·locació de caixes per ratpenats és una pràctica popular promoguda en zones urbanes però que en el present treball es mostra poc eficient per tasques de conservació de les espècies (15 de cada 100 inspeccions de caixes mostren ratpenats, majoritàriament per espècies comunes i d’àmplia distribució).

Les espècies fissurícoles  més comunes, com la pipistrel·la nana o la pipistrel·la de vores clares, ocupen poc les caixes en zones urbanes perquè segurament troben gran disponibilitat de refugi en edificis i infraestructures. Per a espècies forestals dependents de refugis en arbres, com els nòctuls, posar caixes en zones molt urbanitzades mostra resultats poc eficients.

El treball ressalta el valor educatiu i d’inventari puntual de les campanyes de col·locació de caixes, però remarca la necessitat de dissenyar bé les campanyes tenint en compte l’hàbitat, les espècies objectiu i la baixa efectivitat de seleccionar boscs periurbans.