Objectiu

Analitzar els factors que determinen la coexistència de la tortuga de rierol (Mauremys leprosa), espècie autòctona de la península Ibèrica i que es troba en perill d’extinció, i la tortuga d’orelles vermelles (Trachemys scripta elegans), una de les espècies invasores més perilloses, en els aiguamolls del Delta del riu Llobregat. 

Mètodes bàsics

Zona d'estudi: Delta del Llobregat

Es van estudiar 374 individus, dels quals 230 eren de l’espècie tortuga de rierol i 144 eren tortugues d’orelles vermelles. Les tortugues van ser localitzades en 13 zones.

Durant els mesos de febrer a novembre dels anys 2004 i 2005, es van caracteritzar les variables ambientals i d’ús d’hàbitat de totes dues d’espècies de tortugues dues vegades per mes.

Es van analitzar la co-ocurrència de les dues espècies de tortugues, on estaven ambdues presents i on no. Després, l’equip investigador va relacionar aquests patrons de co-ocurrència amb les variables ambientals i d’ús d’hàbitat que havien caracteritzat.

Finalment, es va fer servir models matemàtics per quantificar i saber si la interacció entre aquestes tortugues podria estar determinant la seva distribució al Delta del Llobregat.

Resultats principals

La co-ocurrència existeix en gairebé el 50% de les zones estudiades. En els llocs on no hi havia co-ocurrència, les tortugues de rierol, l’espècie autòctona, es trobava en el 15,38% dels llocs analitzats, mentre que l’espècie invasora de tortuga d’orelles vermelles estava en el 38,46%.

La tortuga d’orelles vermelles tendeix a dominar àrees amb concentracions de nutrients més altes i menys salinitat que la tortuga de rierol. Aquesta última té una dieta omnívora amb la capacitat de modificar-la en resposta a la variabilitat de nutrients que hi hagi. La tortuga d’orelles vermelles, tot i que també té una dieta omnívora, presenta altes preferències carnívores.

Conclusions

L’estudi apunta que la tortuga de rierol (M. leprosa), espècie autòctona, s’ha vist desplaçada del seu hàbitat com conseqüència de l’arribada de la tortuga d’orelles vermelles (T. s. elegans), una de les espècies invasores més perilloses del món.

Donat que la tortuga d’orelles vermelles domina les zones amb més nutrients i menys salades, l’actual situació d’excés de nutrients i confinament de les llacunes costaneres del Delta del Llobregat pot beneficiar la seva expansió. Això, afegit al comportament agressiu d’aquesta espècie, pot afectar seriosament la supervivència i reproducció de la tortuga de rierol.

Cal implementar per tant un pla de seguiment exhaustiu de les poblacions d’aquestes dues espècies i posar en marxa accions de gestió i restauració d’hàbitat que assegurin la supervivència de la tortuga de rierol enfront de la amenaça que suposa la tortuga d’orelles vermelles.