Ciència ciutadana per avaluar l’estat dels fons rocosos litorals

Ciència ciutadana per avaluar l’estat dels fons rocosos litorals

Un estudi sobre Biodiversitat publicat l'any 2017.

Objectiu

Descripció d’un sistema de ciència ciutadana d’alta rendibilitat econòmica i alt valor científic per a avaluar l’estat dels fons litorals rocosos. 

Mètodes bàsics

El Reef Life Survey (RLS) és un programa internacional de ciència ciutadana amb dades utilitzables per a l’avaluació de l’estat global del medi marí i els progressos fets per a la consecució dels Aichi Targets del Conveni de Diversitat Biològica.

El protocol RLS no és destructiu ni extractiu. Consta de 3 mètodes optimitzats per obtenir la màxima informació quantitativa de peixos, invertebrats i organismes que viuen fixats al fons rocós. Realitza el cens per recompte directe in situ per al registre d’espècies i gestiona i analitza les dades i imatges recollides.

El formen científics, gestors i bussejadors compromesos amb l’estudi i conservació de la biodiversitat marina i se’ls capacita per a recollir dades equivalents a les preses pels investigadors del programa. D’aquesta manera s’evita sacrificar informació biològica i no queden limitades les aplicacions científiques de les dades. La metodologia està estandarditzada a nivell mundial, és de gran abast i qualitat i s’està convertint en un referent internacional.

L’estudi és un exemple de les grans possibilitats d’aplicació de l’RLS a Catalunya i sintetitza els resultats de la primera avaluació al continent australià, base de l’Informe de l’Estat Ambiental. 

Resultats principals

Hem seleccionat els indicadors més adequats del RLS per a mesurar diferents impactes  del fons marí:

- L’impacte de la pesca: biomassa de peixos de més de 20 cm, per la seva independència amb altres paràmetres com la temperatura de l’aigua o la contaminació. A Austràlia la pesca té un impacte generalitzat a tota la costa.

- L’impacte del canvi climàtic: índex tèrmic comunitari, que mostra els canvis significatius de les comunitats associats als canvis de temperatura al llarg del temps. A Austràlia l’efecte del canvi climàtic ha quedat restringit a certes zones.

- L’impacte de les espècies invasores: abundància relativa entre espècies invasores i autòctones, que identifica també els focus d’invasió, com poden ser els ports. A Austràlia s’han localitat focus d’invasió concentrats prop dels ports.

- L’índex de vulnerabilitat de les comunitats: abundància relativa entre les espècies catalogades com a vulnerables, amenaçades o en perill crític d’extinció a la llista de la UICN i les espècies no amenaçades. A Austràlia s’han localitzat certes regions amb vulnerabilitat molt elevada. 

Conclusions

Els indicadors que hem identificat suggereixen mesures específiques de gestió per si mateixos, per exemple per a salvaguardar les espècies amenaçades, restaurar comunitats autòctones i prevenir l’expansió d’espècies invasores.

La versatilitat i qualitat de les dades RLS pot contribuir a avaluar el progrés dels Aichi Targets en funció de les necessitats de gestió, concretament en l’estudi de:

  • AT 6: Sostenibilitat de la pesca i prevenció de la sobrepesca.
  • AT 9: Control i gestió de les espècies invasores.
  • AT 10: Impacte del canvi climàtic.
  • AT 12:Protecció d’espècies amenaçades.

L’estudi demostra que el programa RLS pot generar dades d’alt valor ecològic per avaluar fons rocosos de Catalunya de forma eficaç, involucrant la societat i sense penalitzar les seves aplicacions.