Objectiu

Recollir les eines necessàries per a l'identificació de rodals madurs i aportar una revisió exhaustiva sobre els aspectes a tenir en compte per a la seva conservació i gestió.

Mètodes bàsics

Resultats principals

Les especials característiques estructurals dels boscos madurs són l'hàbitat de gran nombre d'espècies altament especialitzades, que no tenen cabuda en les fases més joves de bosc i queden per això restringides als rodals més madurs. L'escassetat d'aquest tipus de situacions de maduresa fa que la biodiversitat forestal relacionada amb fases senescents de bosc es trobi molt amenaçada. Entre aquest coneixement, es revisa en el document la importància dels rodals madurs per a diferents grups clau: ocells, quiròpters, coleòpters saproxílics, flora vascular, líquens i fongs.  

Així mateix, els últims rodals madurs constitueixen els hàbitats forestals de major naturalitat disponibles, i per tant, són un valuós element de comparació, per la qual que poden considerar-se «rodals de referència» per a cada un dels tipus de bosc.

• Cas pilot 1: No intervenció en un rodal del Parque Nacional de la Sierra de Guadarrama.

Al 2019 s'han aprovat, a la part castellano-leonesa del parc, dues Zones de Reserva (ZR). Una d'elles amb 117,5 ha (Umbría de Siete Picos) i una altra de 50,9 ha (Umbría de Cerro Ventoso). En aquestes zones s'han prohibit l'aprofitament forestal, la recollida de fusta, el pastoreig extensiu i l'accés a activitats que no siguin científiques o de gestió. El bosc madur és, principalment, de Pinus sylvestris.

Entre els resultats, es presenta una major biodiversitat d'espècies que es poden trobar a boscos madurs i més activitat dels ratpenats, respecte als rodals veïns. També una important presència del pica-soques blau (Sitta europaea).

• Cas Pilot 2: Generació de fusta morta en una fageda del Parc Natural i Reserva de la Biosfera Montseny. 

La fageda estudiada, del Campament de Santa Fe, és acidòfila i hi dominen el Fagus sylvatica, amb presència d'Ilex aquifolium, Abies alba, Corylus avellana i Populus tremula. El sotabosc està pràctiment ausent, amb l'excepció d'alguns escassos espais oberts. L'estrat herbaci es representa per Amemone nemorosa, Lamium galeobdolon i Viola sp.

La major part dels peus no supera els 100 anys i no s'han fet intervencions silvícoles en els últims 50 anys. Per això, és un bosc molt potencial per a considerar-se madur i s'estan realitzant intervencions encaminades a generar fusta morta, diversificar l'estructura de la massa forestal i obrir alguna clarida planificada.

Entre els resultats, consta que s'han trobat 88 espècies de coleòpters saproxíl·lics i ha millorat la diversitat del grup, dels quals 19 es troben inclosos en la llista vermella de la UICN. Sis espècies són de nova catalogació.

• Cas pilot 3: Silvicultura per a la maduresa en el Parc Natural dels Ports.

La finca on s'ha actuat, anomenada La Campana, és una propietat en el terme d'Alfara de Carles que s'ubica al Parc Naturals dels Ports (espai de la Xarxa Natura 2000 per ésser ZEC i ZEPA).

La zona d'actuació té una superfície de 2,76 ha i hi creix un bosc mixt de Pinus sylvestris i Pinus nigra subsp. salzmannii d'estructura irregular. El rodal presenta un estrat arbustiu abundant i complex amb el boix com a dominant. La finca va ser adquirida al 1973 i els primers anys no es va fer cap projecte d'ordenació. Més endavant va donar-se alguna, l'última de les quals a finals dels 80. Al 2012 es va realitzar una apertura de diverses aclarides aprofitant antics camps de cultiu ara colonitzats.

Durant el 2018, el projecte LIFE RedBosques ha preparat un nou projecte d'ordenació presentat als resultats manual. S'han intervingut 42 arbres (un 21% dels que es tenen planificats), 7 pel seu interès fuster i 35 per la seva biodiversitat.

• Cas Pilot 4: Promoció de la diversitat estructural i específica en masses artificials de pi blanc a la província de Saragossa.

Es tracta d'una massa repoblada de pi blanc d'una muntanya d'utilitat pública anomenada "El Cierzo". La repoblació es va donar manualment al 1955 i al 1999 es va fer la primera intervenció silvícola (aclarida). Amb tal d'avaluar l'efecte de les aclarides sobre l'estructura de la massa, es va establit una àrea d'assaig de 6.400 m2 amb quatre parcel·les de tractament diferenciats.

Els principals resultats obtinguts mostren grans diferències en l'estructura forestal resultant i en la generació de fusta morta en funció de la intensitat de l'aclarida. Les aclarides fortes, mitxes o per a dalt, irregularitxen la massa i indueixen mortalitat i regeneració. Això produeix una pèrdua de producció de volum en peu. Amb extraccions de més del 50% de l'àrea basimètrica es propicien caigudes per vent i trencaments per neu, que poden ser seguits per petits atacs d'insectes perforadors. Tot plegat crea una "distribució per cops", deixant forats en la massa forestal, que s'ocupen immediatament per pi blanc i propicien l'aparició i desenvolupament d'altres espècies que no tenen oportunitat sota ombra intensa.

Conclusions

És necessari adoptar un punt de vista estratègic amb objectius a llarg termini i escala territorial àmplia, que superi l'aproximació a escala de finca o muntanya, per avançar cap a un nou model de gestió. Això inclou la necessitat de considerar el bosc a escala de paisatge, com un mosaic heterogeni.

La silvicultura és una eina potent per a la millora de l'estat de conservació del bosc, però cal promoure un canvi de mentalitat a tots els nivells, des de la presa de decisions dels planificadors i el personal que ho realitza sobre el terrenys, per a poder incorporar nous objectius a la gestió convencional. És necessari millorar la capacitació de tots els actors implicats, des del nivell polític al tècnic.

Els últims rodals madurs haurien de formar part d'una xarxa a escala estatal, integrada al mateix temps en xarxes internacionals.