Objectiu

Comprovar la hipòtesi de que l'abundància relativa de dues espècies d’arbres mediterranis codominants (tolerants a l’ombra i intolerants) està inversament correlacionada amb el gradient d’aridesa.

Mètodes bàsics

Examinar les diferències en el creixement, mortalitat i plasticitat de Quercus ilex i Pinus halepensis al llarg de gradients de disponibilitat de llum i gradients climàtics.

Resultats principals

Els arbres joves de P. halepensis creixen més ràpid que els de Q. ilex, tant a nivells d’alta com de baixa llum. L’aridesa i la baixa precipitació suprimeixen les taxes de creixement, però no s’evidencia un equilibri del creixement en el tractament d'ombra-sequera. La mortalitat de juvenils de  P. halepensis és fortament dependent del creixement, exhibint elevades taxes de mortalitat en taxes baixes de creixement, fet que no succeeix en la mortalitat dels juvenils de Q. ilex. La variació al·lomètrica de l’alçada-diàmetre és major en els ambients amb poca llum que amb els d’elevada llum i és més pronunciada pel que fa als canvis de llum que en els d'aigua.

Conclusions

Les diferències interespecífiques en la mortalitat i en la plasticitat dels arbres joves poden controlar la distribució d’espècies, en comptes del seu creixement, als llocs situats a l’extrem del gradient d’aridesa.