Canvi històric sense precedents en el règim d’incendis del Mediterrani

Canvi històric sense precedents en el règim d’incendis del Mediterrani

Un estudi publicat l'any 2022.

Objectiu

Estudiar i avaluar el risc d’incendi forestal al continent europeu

Mètodes bàsics

S'han analitzat les tendències del perill d'incendi al continent europeu mitjançant l'ús de l'índex de severitat estacional de perill d'incendi (SSR), un component del sistema d'índex meteorològic d'incendis (FWI). Aquestes simulacions històriques de SSR per al període de la temporada d'incendis es proporcionen mitjançant un conjunt de dades de reanàlisi i per parlar de l'activitat del foc es fa en termes d'emissions de foc estimades a partir d'observacions per satèl·lit i simulacions de models.  

Resultats principals

S'ha demostrat que: 

  • L’estudi ha detectat estius i primaveres amb valors de risc d’incendi sense precedents durant els darrers anys, per la qual cosa moltes zones de l’Europa meridional i de la Mediterrània assoleixen condicions extremes i propícies al foc. Aquestes condicions adverses són cada cop més freqüents a causa de l’augment de les onades de calor i la sequera hidrològica. L'augment del risc extrem és força recent i en moments crítics supera la capacitat d’extinció del foc de les societats europees, la qual cosa provoca més emissions de CO2 associades al foc en estius extremament càlids i secs.
  • Les estimacions del risc d’incendi basades en dades meteorològiques i de detecció per satèl·lit dels impactes del foc han canviat els últims anys. Es detecta per primera vegada que l’augment recent del risc d’incendi degut a les condicions meteorològiques es tradueix en un augment molt significatiu de les emissions de CO2 associades al foc, en períodes d’extrema calor i risc d’incendi a l’estiu. Aquest fenomen es dona a l’Europa mediterrània, però també a l’Europa més freda, septentrional i boreal, que posseeix importants reservoris de carboni a la tundra i als boscos boreals. 
  • L’estudi proporciona també mapes continentals de risc d’incendi actuals i prediu l’evolució d’aquest risc a Europa fins a l’any 2100, tenint en compte la possibilitat de diferents trajectòries de canvi climàtic (2ºC, 4ºC) i de reducció de les emissions de CO2. ​

Conclusions

L’augment del risc d’incendi descrit en l’estudi suposa un repte per desenvolupar l’aplicació de la nova Estratègia forestal europea, que proposa mantenir una reducció anual d’almenys 310 milions de tones de CO2 per part del sector forestal i agrícola al 2030 a Europa.  

Com a conseqüència, l’augment detectat del risc d’incendis podria posar en perill les estratègies de descarbonització basades en els usos del bosc i el territori agrícola si no s’adopten estratègies de gestió forestal efectives que disminueixin el risc d’incendi.