Bones pràctiques per la conservació dels hàbitats forestals de distribució restringida

Bones pràctiques per la conservació dels hàbitats forestals de distribució restringida

Un estudi publicat l'any 2016.

Objectiu

Conèixer la distribució i les característiques ecològiques de les teixedes a Catalunya per millorar la seva conservació, a mig i llarg termini, a partir d'accions demostratives de conservació i mitigació de les amenaces que les afecten.

Difondre el valor natural i cultural dels hàbitats forestals mediterranis i de la xarxa Natura 2000, a partir del caràcter emblemàtic de les teixedes.

Mètodes bàsics

Àrea d’estudi: Alta Garrotxa, Montserrat, Ribera Salada, Muntanyes de Prades (inclouen el Bosc de Poblet), Serres de Tivissa-Vandelló-Llaberia i Serra de Cardó-El Boix.

Combinació de tècniques de restauració ecològica de l'hàbitat i de mètodes silvícoles que permetessin abordar totes les problemàtiques de les teixedes.

Durant la presa de decisions es prioritzaven els processos que s'observen en la pròpia naturalesa per incrementar la probabilitat d'èxit de les actuacions i minimitzar possibles impactes sobre l'ecosistema. D’aquesta manera, el projecte ha seguit el següent procés:

  1. Localització de les teixedes: pròpia experiència, inventaris previs, agents locals, espais naturals protegits, particulars.
  2. Estudis previs: cartografia, inventaris botànics, censos de fauna dispersadora, inventaris forestals.
  3. Identificació de pertorbacions i proposta de solucions: aïllament genètic, competència, herbivorisme, manca de fructificació i regeneració, malalties, risc d'erosió​, risc d'incendi, estrès hídric, excés de visites.
  4. Acords de custòdia amb propietaris privats
  5. Pla de conservació: descripció de la teixeda, anàlisi de problemàtiques, descripció d'actuacions, seguiment, pressupost, prescripcions tècniques per a l'execució de les actuacions.
  6. Execució d’accions de conservació: regulació de competència, tractaments sanitaris, exclusió de bestiar, reforç de regeneració, potenciació de dispersors, prevenció d'incendis, estabilització del sòl, regulació de l'ús públic, adaptació al canvi climàtic.
  7. Seguiment ecològic
  8. Avaluació de l'execució i de la consecució dels objectius
  9. Adaptació de la gestió

Resultats principals

- Caracterització de les teixedes

El Life TAXUS han identificat i cartografiat 40 teixedes repartides pel Prepirineu i Sistema Prelitoral. Tenen una superfície mitjana de 2,6 ha i sumen un total de 281 ha amb elevada densitat de teixos.

- Acords amb la propietat

La col·laboració dels propietaris privats dels terrenys amb teixedes és essencial per poder dur a terme actuacions de conservació. Per a això s'han signat 59 acords de custòdia amb propietaris privats.

- Accions de conservació

S’han realitzat accions conservació en 195 ha a les ZEC (Zones d’Especial Conservació) de Alta Garrotxa, Montserrat, Ribera Salada, Muntanyes de Prades (inclouen el Bosc de Poblet), Serres de Tivissa-Vandelló-Llaberia i Serra de Cardó-El Boix. Els plans de conservació per a cada zona han definit aquestes accions principals:

1. Regulació de la competència entre espècies llenyoses

Una majoria dels teixos no creixen adequadament, no floreixen ni fructifiquen a causa d'una intensa competència exercida per altres plantes llenyoses. La dosificació de la competència afavoreix el creixement en diàmetre i alçada dels teixos i la seva floració, fructificació i regeneració.

Durant el segon any post-tractament es va observar un creixement important en alçada i més moderat en diàmetre en els teixos tractats respecte als controls. L'impacte de la llum sobre el fullatge dels teixos va ser mínima.

2. Reducció de l'impacte dels brostejadors

Els herbívors remugants resisteixen la toxicitat del teix i en redueixen la vitalitat S’han construït 184 tancats per evitar la brostejada de plàntules i juvenils de teix. Alhora, els acords amb ramaders permeten que els ramats no circulin per les teixedes.

3. Reforç de la regeneració

Un dels principals problemes és la manca de reclutament. Dins els tancats d’exclusió s’han plantat plançons de teix. També s’han efectuat tractaments de peus mare i plantat d’espècies acompanyants productores de fruit per promoure la fauna dispersadora de les llavors de teix.

4. Altres mesures

S’han implementat mesures de protecció contra l’erosió i els grans incendis forestals. El conjunt de mesures empreses faciliten l’intercanvi genètic entre subpoblacions i l’adaptació al canvi climàtic.

Finalment, s’ha regulat l’ús públic mitjançant els acords amb la propietat i s’han emprès activitats de difusió (exposició itinerant) i d’educació ambiental (dossiers disponibles als centres de recursos).

Conclusions

Les accions dissenyades integren les diferents problemàtiques i contribueixen significativament a la conservació a llarg termini dels boscos mediterranis de teix (hàbitat 9580 *) al conjunt de Catalunya.

La signatura de convenis de custòdia amb propietaris privats garanteix en bona part la durabilitat de les accions. Aquests acords defineixen les actuacions a fer compatibles amb altres usos de la finca.

S’han difós a la població local i a les escoles els valors naturals de les teixedes i perquè és important conservar-les. No obstant, s’ha procurat no promoure les visites indiscriminades a les teixedes. També els propietaris i empreses de treballs forestals no habituats a projectes de conservació han rebut formació perquè integrin la conservació de la biodiversitat a les seves activitats.

Les accions de conservació aplicades permeten la seva rèplica en altres regions a la regió Mediterrània, tant en teixedes com, en altres hàbitats forestals de distribució restringida, amb similars problemàtiques. Per tant, són transferibles a administracions públiques, empreses privades i altres actors de gestió dels espais Natura 2000. Les accions s'han dissenyat d'acord amb la millor solució possible a cada problema i s'han adaptat a les particularitats de cada espai.