Avaluar la capacitat de resiliència dels arbres per millorar la gestió forestal

Avaluar la capacitat de resiliència dels arbres per millorar la gestió forestal

Un estudi sobre Ecologia forestal i Incendis publicat l'any 2011.

Objectiu

  • Avaluar els components de resiliència en relació a l’història prèvia d’episodis d’estrès recurrents, mitjançant diferents índexs basats en l’estudi dels anells de creixement.

  • Analitzar els patrons històrics de la resistència de l'arbre als períodes de baix creixement induïts per la sequera en Pinus ponderosa, que creixen en boscos no gestionats a les Muntanyes Rocalloses.

Mètodes bàsics

S’han examinat components de la resiliència dels arbres individualment basada en els anells de creixement: la resistència (invers de la reducció del creixement durant l’episodi d’estrès), la recuperació (augment del creixement en relació amb el creixement mínim durant l'episodi), la resiliència (capacitat d'arribar a l’episodi abans dels nivells de creixement) i la resistència relativa (resiliència ponderada pels danys soferts durant l'episodi).  

Resultats principals

La capacitat de resiliència durant els episodis de baix creixement del segle XX no són significativament diferents als episodis de resiliència del passat, i els arbres vells no són necessàriament menys resistents que els joves. S’observa una variable i elevada capacitat dels arbres a recuperar-se de les pertorbacions.

Els efectes negatius de les condicions climàtiques actuals poden estar relacionats amb efectes dels components específics de resiliència, com la pèrdua de la resistència més que en una pèrdua gradual de la resiliència total.

Els períodes de baix creixement registrats en els anells de creixement estan relacionats amb l’índex de severitat de sequera de Palmer (PDSI) i són deguts a la sequera. Independentment de l’impacte de l’esdeveniment específic, el  creixement després de l’episodi de baix creixement està relacionat amb el creixement abans de l’esdeveniment.

Continua el repte d’identificar el llindar específic (les condicions en que els arbres no són capaços de recuperar-se), el grau en que aquest llindar està determinat per l’espècie o és de tipus funcional, i els mecanismes que milloren aquesta resiliència. 

Conclusions

És important cercar millors indicadors per avaluar la capacitat de resiliència dels arbres, ja que ha augmentat la mortalitat i la regressió dels boscos de tot el món. També cal incrementar la capacitat de predicció per tal de fer més eficient la gestió forestal.