Objectiu

Avaluar l'aplicació de la ciència ciutadana i el seu aprenentatge a Europa.

Mètodes bàsics

S'examinen 14 programes europeus de ciència ciutadana. En el cas d'Espanya, des del CREAF s'han analitzat el Bioblitz de Barcelona i el CBMS (Catalan Butterfly Monitoring Scheme) com a exemple de participació ciutadana en monitoratge. S'ha près en consideració Virtual Biodiversity com a cas de projecte que connecta els participants entre ells. L'autora Corina Basnou també recalca el paper dels projectes Natusfera i Mosquito Alert.

Resultats principals

Si bé és cert que els europeus ens involucrem cada cop més en projectes de ciència ciutadana, encara queden moltes tasques pendents.

Una d'elles és l'aprenentatge mutu. Els participants enriqueixen el seu coneixement científic, però els experts han de respondre a les preguntes dels participants, han de voler indagar-hi i plantejar-se si els seus estudis ataquen els dubtes de la població.

També cal tenir en compte un pla d'inclusió social. Els projectes normalment s'acaben dirigint a un públic concret (nivell cultural mig, adults) i s'ha d'obrir la ciència a TOTHOM.

Conclusions

Es van fent passos, poc a poc, en el terreny en auge de la ciència ciutadana, però no tot s'hi val. Cal implicar al propi científic en un doble aprenentatge i contemplar tots els públics.