Objectiu

Avaluar la qualitat ambiental de les badies dels Alfacs i del Fangar (Delta de l'Ebre) en base a l’estudi de les comunitats de macroinvertebrats bentònics de fons sedimentaris mitjançant l’aplicació de l’índex MEDOCC.

Mètodes bàsics

Les badies del Delta de l’Ebre (Alfacs i Fangar) es consideren com a aigües de transició fortament modificades segons la terminologia de la Directiva Marc de l'Aigua (DMA), a causa de la construcció de canals de rec pel cultiu, especialment d’arròs, que ha alterat significativament l'hidrodinamisme i funcionament d'aquestes badies.

En aquest tipus de masses d’aigua és molt difícil assolir una qualitat ambiental similar a la que tindrien sense la intervenció humana, donades les característiques hidromorfològiques que no es poden canviar sense produir efectes significatius adversos en l’entorn. L’objectiu, doncs, a assolir en termes de qualitat ambiental a les masses d'aigua fortament modificades és el de bon potencial ecològic. Seguint els requeriments de la DMA per a aquest tipus d'aigües, es parla de bon potencial ecològic -en comptes d'estat ecològic- i de màxim potencial ecològic -en lloc de condicions de referència-.

Per a avaluar-ho, s’han recollit un total de 68 mostres de sediment durant els anys 2006 i 2011 amb una draga van Veen en diferents zones hidrogeomorfològiques d’ambdues badies. A cadascuna de les mostres s'han estudiat:

• els paràmetres físico-químics (mesura del contingut en matèria orgànica, dels metalls pesants i de les característiques granulomètriques),
• la composició faunística (identificació de tots els grups d’organismes fins al nivell d’espècie).

S’ha calculat l’índex MEDOCC, basat en la capacitat dels organismes a respondre a les pertorbacions, concretament a l’increment de matèria orgànica. 

Resultats principals

Els resultats d’aquest estudi demostren que l’índex MEDOCC es correlaciona molt significativament amb les variables mesurades als sediments (matèria orgànica i metalls) relacionades amb l’activitat agrícola.

En base a les definicions de la DMA i tenint en compte les condicions ambientals i les comunitats trobades a ambdues badies s’han considerat tres masses d’aigua diferents: 

1. La zona de la plataforma sud dels Alfacs, amb comunitats ben estructurades i variables ambientals que indiquen que no estan afectades per la pressió dels aports dels canals de cultiu. 
2. Una segona massa d’aigua inclouria la resta de les zones de la badia dels Alfacs, directa o indirectament afectades pels aports dels canals de cultiu (plataforma nord, cubeta central i zona més confinada) i que es considera com a molt modificada.
3. La badia del Fangar en la seva totalitat, que per la seva mida més petita es veu tota ella afectada per la pressió antròpica i per tant també es considera com a molt modificada. En aquestes dues darreres masses d’aigua el màxim potencial ecològic a assolir és menys exigent que a la plataforma sud de la badia dels Alfacs. 

A la plataforma sud dels Alfacs s’hi desenvolupen unes comunitats ben estructurades caracteritzades pel domini d’espècies indiferents i sensibles a les pertorbacions. Durant els dos anys d’estudi s’assoleix el bon estat ecològic. A les dues masses d’aigua definides com a molt modificades les comunitats que s’hi desenvolupen reflecteixen diferent grau de pertorbació segons el punt de mostreig. Les estacions pitjor qualificades són les de la plataforma nord i la cubeta de la badia dels Alfacs i la zona més confinada del Fangar. Malgrat això el potencial ecològic obtingut a les dues masses d’aigua molt modificades és de bo en tots dos casos i per als dos anys d’estudi.

Conclusions

Aquest treball constitueix la primera aplicació de l’índex MEDOCC en aigües de transició i molt modificades per avaluar-ne la seva qualitat ambiental. Les dades obtingudes revelen la capacitat de l’índex MEDOCC de respondre a les pertorbacions d’origen antròpic (principalment les activitats agrícoles) que afecten les comunitats que habiten els fons sedimentaris de les badies del Delta de l’Ebre. Es conclou doncs, que l’índex MEDOCC constitueix una bona eina per mesurar la qualitat ambiental tant a les masses d’aigua de transició com a les masses d’aigua molt modificades.

La selecció d’unes condicions de referència apropiades és crucial a l’hora de determinar la qualitat ambiental d’una massa d’aigua. Als ambients estuàrics, com ho són les badies del Delta de l’Ebre, sotmesos a pressions de tipus natural, encara esdevé més difícil. A més a més, essent considerades com a aigües molt modificades, les mesures de gestió que s’haurien d’implementar per assolir un bon estat ecològic afectarien l’activitat agrícola i tindrien un impacte inassolible tan a nivell ecològic com social i econòmic.

El monitoreig de la qualitat ambiental a les badies del Delta de l’Ebre és necessari per conèixer amb major precisió quina és la seva evolució al llarg del temps així com buscar solucions, desenvolupar actuacions i experimentar amb noves tècniques de restauració. Tot això permetria millorar la qualitat de l’aigua entrant a les dues badies i millorar-ne el seu estat/potencial ecològic sense perjudicar l'activitat agrícola.