Objectiu

Revisar l'estat de les aplicacions ecològiques de la metabolòmica, i discutir la possible contribució de la metabolòmica al progrés en l'ecofisiologia i l'ecologia. L'objectiu és cercar les respostes dels organismes als canvis ambientals a escales de temps diferents i del genotip al fenotip.

Mètodes bàsics

Revisió dels estudis sobre les aplicacions ecològiques de la metabolòmica.

Resultats principals

Les tècniques ecometabòliques tenen una gran sensibilitat en detectar els mecanismes fenotípics i les molècules clau que intervenen en les respostes de l'organisme als canvis ambientals abiòtics a les interaccions biòtiques. No obstant, aquests estudis es centren en els efectes directes d’un sol factor abiòtic o les interaccions biòtiques entre dos nivells tròfics sota condicions controlades. 

Conclusions

Encara no s'han aconseguit resultats utilitzant l'ús d’ecometabolomics en condicions de camp, amb la participació de més de dos nivells tròfics, o amb la combinació dels efectes de gradients abiòtics amb les relacions intra-i interespecífiques. L‘acoblament dels estudis ecometabolomics amb la genòmica, la transcriptòmica, l’estequiometria de l'ecosistema, la biologia de les comunitats i la biogeoquímica pot proporcionar un pas més per avançar en moltes àrees de les ciències ecològiques, incloent respostes a l'estrès, l’estil de vida de les espècies, la variació de la història de vida, l’estructura de la població, la interacció tròfica, el cicle de nutrients, el nínxol ecològic i el canvi global.