Acumulació de microplàstics als herbeis de posidònia

Acumulació de microplàstics als herbeis de posidònia

Un estudi publicat l'any 2021.

Objectiu

La Posidonia oceanica és una planta marina exclusiva de la mar Mediterrània coneguda per atrapar de manera eficient partícules orgàniques i inorgàniques i enterrar-les en els sediments on creix durant mil·lennis. En aquest estudi s’ha analitzat la presència de partícules de microplàstics (MPP) en els sediments d’herbeis de posidònia a tres localitats sotmeses a diferents graus de pressió antropogènica.

Mètodes bàsics

Duès arees d'estudi: com a zona pertorbada s'han fet estudis a Almeria, que és coneguda per la seva intensa indústria agrícola amb 30.000 ha d’hivernacles coberts de plàstic. Es van realitzar sondejos de sediment en dos herbeis pròxims a El Ejido, enfront de les costes d’Agua Amarga i de Roquetas, on hi ha una gran densitat d’hivernacles. A manera de control, es van realitzar també sondejos de sediment al sòl d’una praderia de posidònia de la reserva integral al Parc Nacional de l’Arxipèlag de Cabrera.

Al laboratori els testimonis de sediment es van analitzar en intervals de 1 cm i van ser datats utilitzant diferents tècniques radioisotòpiques (14C i 210Pb). L’extracció dels plàstics es va realitzar per mètodes de separació per densitat, prèvia digestió enzimàtica per a degradar la matèria orgànica. Les partícules de plàstic es van separar per filtració en fraccions de 100, 300 i 1000 micròmetres i es van contar i caracteritzar visualment (segons la forma, mida, color i textura) i per espectroscòpia d’infrarojos (segons la composició polimèrica). Durant tot el procés de manipulació de les mostres es van prendre precaucions per a minimitzar la potencial contaminació de MPP.

Resultats principals

Les concentracions més elevades de MPP es van enregistrar als sediments superficials de la localitat d’Agua Amarga (3819 MPP kg-1), i a la localitat de Roquetas (2173 MPP kg-1), corresponent a una taxa d’acumulació respectivament de 5789 i 8832 MPP m-2any-1. En canvi als herbeis de Cabrera, les concentracions mesurades van ser només de 68 i 362 MPP kg-1 amb una taxa d’acumulació de 302 i 506 MPP m-2any-1.

A la localitat d’Agua Amarga la concentració i l’acumulació de MPP va incrementar ràpidament a partir de l’any 2003. A Roquetas però, la contaminació per MPP va ser insignificant fins a mitjans dels anys setanta, a partir de quan la concentració i acumulació de partícules de plàstic va augmentar dràsticament.

Tot i que més de la meitat de les micropartícules de plàstic identificades són transparents i blanques, les característiques (forma i color) així com la composició polimèrica dels MPP varia entre els llocs prospectats i al llarg dels darrers 90 anys.

L’increment de MPP observat als sols dels herbeis de posidònia de Roquetas està estretament relacionat amb els usos del sòl de la costa adjacent i concretament amb la intensificació de l’activitat agrícola i l’ instal·lació massiva d’hivernacles a la zona.

Conclusions

Aquest estudi mostra una relació directa entre una intensa activitat antropogènica, l’ús extensiu de plàstics per a l’activitat agrícola a partir dels anys 70, i una elevada contaminació per MPP als ecosistemes marins costaners. L’elevada taxa d’acumulació de microplàstics enregistrada als sols dels herbeis de posidònia més propers als focus de contaminació fa d’aquests ecosistemes un embornal a llarg termini dels MPP.

Tot i que la càrrega de MPP a Cabrera és molt inferior a la de les costes d’Almeria, també s’hi ha pogut observar contaminació de microplàstics al llarg del temps, el que demostra que la contaminació per plàstic s’està estenent lluny de les fonts, arribant fins i tot a zones remotes i protegides.

A banda dels efectes directes de l’acumulació de microplàstics als sediments dels herbeis de posidònia sobre l’activitat microbiana i l’intercanvi de gasos i els efectes que se’n deriven, els microplàstics poden ser ingerits per organismes suspensívors i herbívors, i augmentar l’exposició a metalls pesants tòxics i a contaminants orgànics persistents dels organismes marins.

La contaminació per plàstics s’afegeix a les nombroses amenaces de les activitats humanes a les que estan sotmesos els herbeis de posidònia, el que pot afectar l’hàbitat i reduir-ne els serveis ecosistèmics que proporciona. Es per això que destaquem la necessitat urgent d'una correcta gestió dels residus per a protegir el litoral marí de la contaminació contínua de microplàstics provinents del continent.